Entrevista

​

La monitora d’esports del Centre Penitenciari Puig de les Basses parla de les opcions que tenen les persones privades de llibertat de practicar esport, de com treballa el ioga al seu centre i de com ha afectat la pandèmia a l’esport penitenciari.

18/03/2021

​

Quina ha estat la relació amb l’esport a la seva vida? En quin àmbit esportiu s’ubicaria?

Tota la meva vida ha estat dedicada a l’esport. Des de ben petita m’encantava tot el que feia referència al moviment. He anat passant d’una disciplina a una altra, no puc ubicar-me en un únic esport. Em considero molt polivalent en aquest aspecte. De joveneta vaig començar amb el bàsquet, més tard vaig anar provant diferents disciplines: la dansa, el ioga i teràpies alternatives.

 

Com és d’important per a un intern practicar esport?

És molt important, és un aspecte essencial per a ells. Encara que alguns no ho verbalitzin o no ho reconeguin, necessiten fer esport, tot i que molts no en són conscients. Quan s'enganxen a fer activitat esportiva, descobreixen que després se senten més bé i descansen millor.

 

Quines opcions té l’intern per poder fer esport? Aquest aspecte depèn del centre?

Cada centre depèn del perfil dels monitors que hi hagi, i planteja un tipus d'activitats o unes altres d'acord amb la seva experiència. Cada monitor té unes inquietuds i proposa activitats diferents segons el seu perfil, però com que a cada centre penitenciari hi ha més de dos tècnics esportius, podem oferir un ventall molt ampli d'activitats esportives.

 

Quins són els esports més sol·licitats?

Al centre es juga molt a futbol, però sobretot la musculació. Aixecar pes és una cosa que els agrada molt i la tenen molt integrada. En aquests últims anys s’ha posat molt de moda el CrossFit i el practiquen sovint. És un esport que enganxa perquè es treballa de manera global, no és tan analític com el que s’ha fet sempre. Als interns els agrada molt treballar la força. Crec que això està vinculat a la seva autoprotecció: necessiten tenir una mena d’armadura per sentir-se més protegits.

 

Parli’m de com treballa el ioga al seu centre.

Nosaltres donem l'opció a tots els interns que vinguin a fer ioga. La meva especialitat és el kundaliní, un tipus de ioga molt concret. Es tracta d'una especialitat molt dinàmica, no és un ioga tan pausat com el hatha-ioga o altres disciplines. Es treballa incidint molt en la respiració i el moviment. El que busquem és entrar en un estat de consciència una mica més profund a través del moviment i a través del cos. El que es busca amb el ioga és l'autoconeixement, aprendre d'un mateix.

 

Què creu que els aporta el ioga als interns?

El primer que una persona nota quan fa ioga són els canvis en l'àmbit físic: la flexibilitat, la mobilitat i el fet de poder dormir millor. Una de les coses que amb poques sessions comencen a notar és que es troben més tranquils. A mesura que hi van aprofundint, s'adonen que van molt més enllà i aprenen coses d'ells mateixos en aquest silenci intern que creem. Per tant, aconsegueixen petits canvis en les estructures mentals i els hàbits de pensament. Quan els dones l'opció d'entrar en aquest silenci intern, ells mateixos fan petits clics que els ajuden a arribar a l'autoconeixement per poder canviar coses que creuen que han de canviar.

 

El ioga és un esport que la gent no ubica dins d’un centre penitenciari. Què els motiva per apuntar-se a ioga?

Jo he estat picant pedra molts anys, els costa molt provar-ho. La majoria d’interns venen al poliesportiu amb la idea d’entrenar la força. Suposo que el desconeixement els fa por, tenen una idea preconcebuda. Jo treballo el ioga en una sala que és com una peixera. És un espai que es troba a l’interior del poliesportiu, i quan els interns passen pel passadís, es queden mirant encuriosits. Normalment hi ha molt pocs interns que hagin practicat ioga a l’exterior, i al principi els costa.

 

De quina manera han condicionat la pràctica d’aquest esport les mesures per evitar contagis de COVID-19? El poden practicar al mòdul o a les seves cel·les?

Alguns interns que feien ioga amb mi abans de la pandèmia, sí que han seguit practicant-lo a les cel·les. Però, en general, dur a terme aquesta activitat individualment els costa molt: el ioga es practica millor en grup. Existeix un compromís col·lectiu, i en aquest tipus de disciplines ajuda molt que hi hagi un instructor. Sí que pots tenir una pràctica individual com a rutina diària, però arribes molt més enllà quan treballes en grup; l’energia és diferent.

 

Quin ambient es respira d’ençà que va començar la pandèmia? Què ha canviat?

Al principi va ser un xoc molt gros. Vam haver de parar tota l’activitat al poliesportiu, perquè van individualitzar els mòduls per prevenir possibles contagis. Va ser un canvi molt brusc. Hem intentat que l’activitat física no pari; és important que les persones privades de llibertat tinguin l’oportunitat de practicar esport tot i la pandèmia. Nosaltres, els monitors, ens vam haver d’adaptar al que hi havia. Més tard, es va començar a obrir a poc a poc el poliesportiu, i actualment, els centres no barregen els mòduls i a cada franja horària ve un mòdul diferent. Oferim activitats que a ells els interessin, nosaltres intentem adaptar-nos a les seves necessitats. Sí que es respira un ambient diferent, ja que el poliesportiu era un lloc de trobada per a la majoria d’interns del centre i ara això no ho tenen.