Entrevista

​

El tècnic de la Unitat de Programes d’Intervenció Generalista parla de la importància de l’esport a la presó, de les entitats externes i de com ha afectat la pandèmia als centres penitenciaris

28/04/2021

​

Com és d’important l’esport per a un intern?

L’esport és tan important com respirar. Tot el que sigui facilitar, difondre i promoure que els interns es belluguin en el context de règim tancat en què es troben, és fonamental. A l’Administració, hi ha tres potes que no poden fallar quan parlem de presó: una és la comunicació amb les famílies,  l’altra seria que els interns gaudeixin d’una alimentació adequada i saludable i, per últim, fer esport, poder relacionar-se a través de l’activitat física. Aquests tres aspectes essencials han de seguir presents en major o menor grau.

​

Creu que l’esport és una eina per a la reinserció o és només un passatemps per alleugerar l’internament?

Una cosa no exclou l’altra. El fet que l’intern pugui fer esport per divertir-se, per evadir-se de l’internament, no exclou que amb l’esport l’intern pugui treballar una sèrie de competències, uns valors i unes maneres de fer que li serviran en un futur en la seva inserció a la comunitat. Hi ha una tendència a parlar de rehabilitació de persones. A mi m’agrada més parlar de disminuir la taxa de reincidència de l’intern. A partir d’aquí, treballem en una mateixa línia per intentar sumar, i l’esport és una competència més per aconseguir-ho.

​

Quin és el grau d’importància que tenen les activitats esportives en el programa individual de l’intern?

Des d’un punt de vista d’itineraris de reinserció, el que intentem és gestionar el temps de lleure. L’esport actua com un espai en què l’intern pot aprofitar el temps d’una manera saludable i activa. Això no vol dir que no puguem aprofitar aquestes activitats per treballar altres habilitats. Els tècnics esportius treballem juntament amb els programes de tractament de l’intern. Per tant, programes com el ioga o activitats d’esports cooperatius, amb unes consignes per afavorir un treball en equip, un respecte a les normes, afavoreixen l’adquisició d’uns hàbits favorables per a l’intern.

​

Què es busca amb les sortides dels interns a l’exterior per participar en projectes esportius?

Formen part dels programes de preparació per a la vida en llibertat. Sobretot és per a interns que fa molts anys que no surten a l’exterior. La vida fora de la presó canvia molt ràpidament, i més quan estàs en un lloc que sempre és igual. Aquestes sortides tenen en compte un grau de motivació. També tenen un caire terapèutic, però bàsicament són sortides que intenten ajudar l’intern en la seva preparació per a la vida en llibertat i normalitzar conductes amb relació a la comunitat externa.

​

Quina importància tenen les entitats externes i els voluntaris que donen suport als centres penitenciaris?

Fundacions com Espartans, Pare Manel, Superacció i moltes més són el que estructura el teixit social participatiu. Els professionals tenen un paper molt important i treballen per arribar a l’objectiu, però si no fos per aquestes entitats, la nostra feina es veuria incompleta. La feina que fan aquestes entitats és fonamental per ajudar en els processos de reinserció de les persones. Nosaltres, com a professionals, hem de donar suport a aquestes entitats, hem de col·laborar amb elles i hem de fer que participin en els objectius del nostre programa de rehabilitació.

 

Quin perfil ha de tenir un monitor d’esports per treballar en un centre penitenciari?

El perfil idoni seria voler ajudar. Per mi és la motivació clara que han de tenir els professionals, han de voler ajudar a través de la seva formació. Malauradament, hem d’educar les persones internes perquè tenen unes mancances que han fet que s’equivoquin i acabin privades de llibertat. L’esport té una càrrega educativa important que pot ajudar en aquest procés. Per tant, el tècnic esportiu ha de detectar les necessitats de l’intern i ajudar-lo.

 

La pràctica d’esport a les presons s’ha vist afectada per la pandèmia?

Igual que s’ha vist afectada la resta de la ciutadania. No obstant això, nosaltres vam permetre que els interns sortissin per grups de mòduls a fer activitat a l’aire lliure, i això va ser una gran notícia per a ells. Les persones internes tenien un problema afegit durant la pandèmia: no podien veure les famílies, no podien comunicar-se amb interns d’altres mòduls, no podien mantenir contacte amb entitats de l’exterior. Tot això se’ls ha tret, i hi ha hagut contextos en què ha estat molt difícil la convivència. Però entre tots hem fet un gran esforç per contenir la tensió i perquè puguin tenir una vida al més tranquil·la possible.