Entrevista

​

L’exconseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya explica la seva experiència amb l’esport a la presó, valora la figura dels monitors esportius i parla sobre la seva tesi doctoral

01/05/2021

​

Quina ha estat la seva relació amb l'esport durant la seva vida? En quin àmbit esportiu s'ubicaria?

Constant. Tota la vida he fet esport. Vaig començar amb l’atletisme de petit, però per culpa d’una lesió al tendó d’Aquil·les vaig haver de canviar i vaig passar a la natació, on m’he quedat tota la vida, combinant-la una temporada amb el waterpolo.

Ha canviat la seva manera d'entendre l'esport d'ençà que va ingressar a la presó?

En realitat aquesta experiència m’està servint per comprovar com l’esport i l’activitat física són eines bàsiques per desenvolupar capacitats, descobrir potencialitats i sobretot per afrontar situacions de vulnerabilitats diverses. En un entorn en què cal trobar mecanismes de resiliència, l’esport i l’activitat física posen a prova tota la seva dimensió humana i social.

Com ocupa el seu temps lliure al CP Lledoners?

Parlar de temps lliure en una presó sona una mica a eufemisme. En realitat la qüestió és a què et dediques les 24 hores del dia els set dies la setmana. La presó és un entorn de rutines imposades, de límits físics, temporals i, fins i tot, emocionals. Cadascú intenta afrontar aquesta situació com pot. En el meu cas, he optat per mantenir-me constantment ocupat, ja sigui escrivint llibres, fent una tesi doctoral o practicant esport.

​

En quines activitats esportives ha participat fins ara?

En moltíssimes. Cada dia dedico una estona al fitnes, la bicicleta estàtica, el ioga o el TRX. Els mesos d’estiu s’obre la piscina i, com que és el meu element, intento aprofitar-la al màxim. A banda d’això, i especialment en època prepandèmia, vàrem fer força activitats col·lectives, com voleibol, bàsquet o futbol. Amb la pandèmia, les relacions entre mòduls s’han limitat molt i aquests intercanvis s’han reduït.

Com valora l'oferta d'activitat esportiva?

Val a dir que la situació de pandèmia ha limitat molt les activitats, també l’esportiva. Tanmateix, a Lledoners existeixen prou instal·lacions per poder-hi dur a terme activitats de tota mena. El problema no rau aquí, sinó en la planificació i l’organització d’activitats. Els centres penitenciaris releguen l’activitat esportiva a un simple entreteniment, sovint autogestionat. No la consideren part dels programes de tractament. Això fa que en realitat tant els equipaments com, sobretot, els i les professionals de l’àrea fisicoesportiva estiguin molt infrautilitzats.

He llegit que dinamitza diferents activitats esportives dins la presó: natació, waterpolo, spinning, ioga. Com va sorgir aquesta idea?

És la pròpia necessitat la que genera les oportunitats. La pròpia pràctica d’una activitat fa que es generi interès per part d’altres interns, i amb la complicitat dels i les professionals de l’àrea fisicoesportiva, és fàcil impulsar iniciatives.

Quina és la seva relació amb els monitors esportius? Us ajudeu mútuament?

Personalment és molt bona. Hi he trobat un alt grau de professionalitat i d’implicació personal. És una feina que exigeix molta vocació i que va molt més enllà de la formació tècnica amb què arriben els tècnics. Per altra banda, el seu paper és fonamental. Per molt bones instal·lacions que tingui un centre penitenciari, el factor humà és determinant. Si no hi ha bons dinamitzadors d’activitats, gent que acompanyi els interns en el seu treball de transformació a través de l’esport i l’activitat, tot plegat és molt més complicat. De fet, la meva tesi doctoral gira justament al voltant de la figura dels i les professionals de l’àrea fisicoesportiva.

Parlant de musculació, un esport que en els últims anys s'ha posat de moda és el CrossFit. He parlat amb monitors esportius d'altres centres penitenciaris i m'han dit que a les presons està tenint molt bona acceptació. Per què creu que enganxa tant aquest esport?

Efectivament, és una activitat que creix molt, també en entorns penitenciaris. Ara bé, per tal que tingui seguiment, cal que hi hagi una tutoria, un acompanyament mínimament professional. I aquí entren els tècnics. El CrossFit, per definició, combina exercicis que fan treballar de manera simultània diversos grups musculars. Trobar exercicis que siguin atractius i que al mateix temps no siguin perjudicials, no és sempre fàcil. De vegades hi ha interns amb coneixements en aquesta temàtica que també ajuden en el disseny i l’execució de circuits.

L'altre esport rei a presons és el futbol. Alguns centres penitenciaris el poden practicar al mateix mòdul. Com el practiqueu a Lledoners?

El futbol és sempre una activitat que té molt de seguiment. No calen grans parafernàlies: una pilota, dos equips i dues porteries. És molt autodidacta, i pràcticament a tots els mòduls es practica. Abans de la pandèmia hi havia un torneig intermodular, que es va haver de suspendre. Tanmateix, he de dir que ni de bon tros el domini del futbol és absolut. Hi ha setmanes, fins i tot mesos, que al mòdul ningú hi juga, i en canvi és molt més popular el voleibol o el bàsquet. Depèn dels grups.

L'exconseller Jordi Turull em va dir que teníeu Movistar a les televisions de les cel·les i podíeu veure bastant esport. És seguidor d'algun esport en concret? L'ha pogut seguir des de la presó?

Pràcticament els segueixo tots. Els meus preferits, és clar, són la natació i el waterpolo. Tots dos els segueixo per Esport3 o per Teledeporte (TVE). Movistar serveix per al futbol, o de vegades per veure reportatges sobre esport en general. Lògicament, quan hi ha campionats europeus o mundials d’algun esport en particular (sigui atletisme, ciclisme, hoquei, triatló, halterofília, gimnàstica, o, per descomptat, qualsevol dels aquàtics) els segueixo amb molt d’interès. Faré el mateix amb els Jocs Olímpics.

​

Parli'ns sobre la tesi doctoral que està fent. Com va sorgir i quina intenció té?

Vaig comprovar que, malgrat la gran importància que té l’esport i l’activitat física en el benestar de la gent, i especialment quan està privada de llibertat, aquestes activitats no estan prou valorades en la dinàmica de l’acompanyament dels interns i les internes en el seu treball de canvi. I tampoc ho estan els i les professionals. L’objectiu de la tesi consisteix a fer una proposta per tal que l’Administració tracti l’esport i l’activitat física com una eina que pot ajudar les persones preses a abordar canvis de conducta i a prendre consciència de ciutadania activa i que, finalment, pot ajudar la comunitat a assumir el paper que li pertoca en la tasca de rehabilitació encomanada als centres penitenciaris.

Vol reivindicar que l'esport a les presons no és només un entreteniment per ocupar el temps lliure? Creu que existeix una vessant educativa i de reinserció?

L’esport i l’activitat són una eina. És clar que serveixen per entretenir, però també per transformar conductes i per vehicular la reinserció social. Cal entendre que, com tota eina, no és ni bona ni dolenta per ella mateixa, sinó segons l’ús que se’n faci i la intenció de qui l’utilitzi.

Amb aquesta tesi, ha pogut comprovar si realment l'esport afavoreix la reinserció?

La relació directa és molt difícil de valorar. Allò que sí es pot demostrar és que, en combinació amb altres eines, és un element molt útil per acompanyar els interns i les internes en el seu treball de canvi. Així mateix, és un llenguatge que permet que gent de cultures i orígens molt diversos puguin compartir entorns, treball i objectius.

Creu que hauríem de fixar-nos en els sistemes penitenciaris oberts o semioberts d'altres països d'Europa que utilitzen l'esport com a eina de tractament?

Són, clarament, el model a imitar, sobretot els nòrdics, com Noruega o Dinamarca.