Reportatge

​

Les mesures de prevenció imposades als centres penitenciaris per evitar contagis de COVID-19, han provocat que no es pugui practicar tant esport com abans. Tot i això, quan les instal·lacions esportives estaven tancades, els monitors esportius donaven eines i suport per poder practicar esport als mòduls. Quan les mesures de prevenció van deixar de ser tan estrictes, els poliesportius van obrir, però amb un aforament bastant limitat

24/03/2021

​

A final del mes febrer de 2020 es va detectar el primer cas positiu de COVID-19 a Catalunya. La primera víctima mortal al territori català es va produir el 6 de març i el 14 es va decretar l'estat d'alarma, juntament amb el confinament, a tot l'Estat espanyol. Aquest confinament també va arribar a les presons catalanes: es van suprimir els vis-a-vis i les comunicacions dels interns amb persones de l'exterior. A més a més, cada centre penitenciari va individualitzar els mòduls de manera que els interns no es poguessin creuar per les zones comunes. També es van tancar els poliesportius de les presons. Això va fer que els interns només poguessin dur a terme activitat esportiva al pati del seu mòdul o a la cel·la. Més endavant, els centres que disposen de camp exterior van poder habilitar l'espai per fer activitat física.

 

La tasca dels monitors esportius

​

Els monitors esportius, com tothom, han hagut d’adaptar el seu treball a la pandèmia. Els primers mesos, que van ser els més durs, els professionals oferien el seu servei a l’espai modular, i també entregaven dossiers de rutines individualitzades a les persones que ho demanaven. Vanesa Clemente, monitora d’esports del Centre Penitenciari Puig de les Basses, explica l’objectiu de la seva tasca: “Hem intentat que l’activitat física no pari; és important que les persones privades de llibertat tinguin l’oportunitat de practicar esport tot i la pandèmia”.

​

Per altra banda, un dels aspectes més importants ha estat informar els interns sobre el que passava al carrer. Ells es troben privats de llibertat i necessitaven saber a què s’exposaven les seves famílies i els seus amics. Amand Caldero, secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de Catalunya, valora positivament la tasca dels professionals: “Els treballadors dels centres han fet una tasca extraordinària, sobretot en l’atenció a les persones, és a dir, els interns i les internes han entès molt bé la situació gràcies al fet que els professionals han fet una feina d’informar, de conscienciar, de sensibilitzar i de treballar les emocions, sobretot d’estar al costat de la gent i de les famílies”.

 

Les limitacions a l’hora d’accedir al poliesportiu

​

Quan a l’estiu es van obrir els poliesportius dels centres penitenciaris, ho van fer amb una sèrie de limitacions per garantir les mesures de prevenció. Els gimnasos van haver de reduir el nombre de màquines per poder garantir una distància de dos metres entre interns. Per poder entrar a l’interior del gimnàs, era imprescindible portar la mascareta, dur tovallola i rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic abans d’entrar a la sala.

​

L'aforament era limitat, tant a la sala de musculació com a la pista interior. Això feia que els interns i les internes tinguessin només un dia o com a molt dos per accedir al poliesportiu. Les possibilitats de poder fer esport es reduïen també pel fet de no barrejar-se mòduls. Depenia sempre de quantes persones s'haguessin apuntat a l'activitat durant la setmana. En acabar el torn, els monitors esportius, amb l'ajuda voluntària dels interns, havien de netejar la sala i els estris d'entrenament amb un producte prèviament establert pel centre.

 

La figura dels dinamitzadors COVID

A mitjan abril, un mes després de l'inici del confinament, el Departament de Justícia va contractar dinamitzadors amb els objectius següents: fomentar la socialització entre interns; promoure accions que afavoreixin l'aprenentatge de valors com la solidaritat, el respecte, la convivència i el treball en equip, i col·laborar amb els professionals de l'equip de tractament quan sigui necessari.

 

El dia a dia d'aquests dinamitzadors és estar-se als mòduls promovent constantment activitats, tornejos, jocs de taula, visualització de pel·lícules... És a dir, aquesta figura és una eina per donar suport a les persones privades de llibertat i ajudar a fer que el temps els passi més ràpidament. Un dels esports més populars als centres penitenciaris, a part del futbol, és el ping-pong. Molts d'aquests dinamitzadors fan un torneig setmanal de ping-pong per intentar promoure la socialització entre interns. També, un dels jocs amb més acceptació és el parxís, que normalment es juga als vestíbuls dels mòduls. Una de les feines que tenen els dinamitzadors COVID és intentar ajuntar gent per portar a terme aquest tipus d'activitats.

 

Tot i les traves que ha pogut presentar la pandèmia, els professionals dels centres i la voluntat de les persones internes han trobat la manera de seguir fent activitat física. Els primers mesos van ser difícils: “Han estat moments molt durs, però hem trobat la manera que l’esport no pari”, explica David Ballester, tècnic de la Unitat de Programes d'Intervenció Generalista. Aquest pols, finalment, l’ha perdut la COVID-19 i l’ha guanyat l’esport.