Reportatge

​

Els Jocs Olímpics penitenciaris van marcar un abans i un després en el marc penitenciari de Catalunya. Aquest esdeveniment va ser el punt d’inflexió per començar a valorar l’esport com una eina més per acompanyar processos de reinserció. Cada quatre anys, des de 1992, es paralitzen les presons catalanes per deixar-hi entrar la flama de l’esport

06/05/2021

​

Què són els Jocs Olímpics Penitenciaris?

​

En aquest esdeveniment, que s’organitza cada quatre anys, hi participen els nou centres penitenciaris que hi ha al territori català. Es tracta d’una rèplica dels Jocs Olímpics però portats a l’àmbit penitenciari, amb els recursos i les possibilitats que estan a l’abast d’aquest col·lectiu. Amb el suport de la Direcció General de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia, els monitors esportius de cada centre penitenciari gestionen l’esdeveniment amb l’ajuda de l’equip de tractament. “Els Jocs suposen un gran esforç logístic de gestió i d’organització de la competició. Cal seleccionar els interns, preparar sortides programades, fer els tràmits perquè uns interns entrin a altres centres penitenciaris, es quedin a dinar i competeixin”, explica David Ballester, tècnic de la Unitat de Programes d’Intervenció Generalista. Es tracta d’un esdeveniment en què participen centenars de persones i es comença a preparar un any abans de la data d’inici. Mariona Miró, monitora d’esports del CP de Dones de Barcelona, exposa que “els dies dels Jocs Olímpics, els centres es paralitzen tant com és possible perquè tots puguin gaudir de les competicions”.

​

Les seus on es realitzen els Jocs Olímpics són les mateixes presons, però també existeixen seus externes. Es tracta d’entitats que cedeixen les seves instal·lacions, com per exemple, les pistes municipals d’atletisme de Granollers, una de les seus el 2016. Antigament, totes les competicions es realitzaven a les presons i els interns eren traslladats als diferents centres penitenciaris per realitzar les jornades esportives. “Ja fa anys que intentem buscar seus externes, perquè l’intern, quan surt d’una presó, el que no vol és anar a parar a una altra; prefereix practicar aquest tipus de jornada en un espai diferent”, explica David Ballester. Actualment, les seus dels Jocs es reparteixen entre les presons i els espais esportius de l’exterior.

​

Els esports que formen els Jocs Olímpics poder variar en cada edició. En les reunions per organitzar l’esdeveniment, es concreten quins esports seran els escollits, sempre depenent dels espais disponibles. L’Anna Àvila, monitora d’esports del CP Brians 1, explica quins són els esports més freqüents: “Normalment fem atletisme, bàsquet, tennis taula, handbol, tennis i vòlei platja, futbol sala i futbol 7. Cada any ho variem una mica”. L’elecció dels esports per a cada edició depèn també de les instal·lacions de cada centre. No totes les presons disposen dels elements per practicar totes les modalitats esportives.

​

Als Jocs Olímpics hi poden participar els interns que ho desitgin, sempre que el seu centre sigui una de les seus. Si no és així, els únics interns que poden sortir a altres presons o a seus exteriors són els que estiguin com a mínim en segon grau i hagin fet alguna sortida programada. L’Anna Àvila detalla com és el procés de selecció de les competicions: “Els monitors dels centres organitzem activitats dirigides i els interns s’hi apunten voluntàriament. Uns mesos abans de l’inici dels Jocs, nosaltres som els que acabem escollint qui hi participarà. Sempre dependrà de l’esport que practiquin i de si poden fer sortides programades.”

​

L’esdeveniment no entén de sexes. “Les competicions femenines i masculines les portem a terme paral·lelament”, afirma Mariona Miró. Però, com que la població femenina és menys extensa, existeixen menys competicions per a elles. En Carlos Díez, intern del CP Brians 1, ha participat en quatre de les sis edicions que s’han celebrat, i esmenta que “per als homes i les dones que practiquem esport aquí dins, poder participar i competir en uns Jocs suposa una motivació extra”.

​

L’actualitat de la competició

​

Al juny del 2020, s’haurien d’haver celebrat els VII Jocs Olímpics Penitenciaris, però es van ajornar a causa de la pandèmia mundial provocada per la COVID-19. En aquell moment, es va decidir posposar la competició un any. Actualment, onze mesos més tard, malauradament la situació sanitària no permet fer una competició d’aquesta magnitud. Tot i això, els responsables i encarregats de gestionar els Jocs Olímpics han dissenyat un pla alternatiu per poder fer una jornada esportiva.

​

Tot i que encara no hi ha res oficial, la intenció dels responsables de  l’organització de l’esdeveniment és que cada centre realitzi una jornada esportiva, amb la variant, però, de dissenyar un Excel per apuntar les marques de les competicions d’atletisme i comparar-les amb la resta de centres penitenciaris de Catalunya. Amb aquest mètode, se sabrà qui són els millors atletes penitenciaris de totes les presons. En la modalitat d’esports d’equip, tots els centres organitzarien un torneig intern de cada disciplina per tal de mantenir viu l’esperit esportiu d’un dia tan assenyalat.

​

L’essència de l’esdeveniment

​

L’objectiu dels Jocs Olímpics Penitenciaris és organitzar una festa esportiva i que tots els centres se’n sentin partícips. Però no només els dies de competició, segons afirma David Ballester: “La idea és que el centre s’impregni de l’ambient olímpic els mesos abans, projectant pel·lícules esportives, organitzant taules rodones en què participin exesportistes olímpics i expliquin la seva experiència... Amb aquestes activitats busquem despertar les ganes de fer esport.” Aquests mesos abans, han de servir per tornar a encendre la motivació de practicar esport i de trencar la rutina mitjançant l’activitat esportiva.

​

Per als interns que fa molts anys que estan tancats, com és el cas d’en Carlos Díez, participar en jornades com aquesta suposa una gran satisfacció: “L’esperit i els valors que envolten aquest tipus d’esdeveniments són el sacrifici, el compromís, la constància, l’entrega i la superació. És un acte que et permet interaccionar i socialitzar amb altres persones, i això s’agraeix.” Significa trencar la rutina, conèixer gent nova, retrobar-te amb antics companys. Poder viure des de dins una competició tan emblemàtica com aquesta suposa una injecció d’energia per poder evadir-se de l’internament. “Vaig participar en els Jocs Olímpics Penitenciaris del 2008. Recordo que van ser uns dies bonics i diferents, es respirava un ambient esportiu de respecte i competitivitat”, esmenta Kevin López, intern del CP Brians 2.

 

Com va començar tot?

​

Desembre de 1991, Barcelona. Faltaven només uns mesos perquè comencessin els Jocs Olímpics de Barcelona-92. Pels carrers es notava l’ambient d’esperit olímpic i la població tenia ganes que arribés aquell esdeveniment mundial. Els encarregats de dinamitzar l’activitat esportiva al Centre Penitenciari Quatre Camins eren la Cèlia Àvila i en Josep Anton Ferrer. Gràcies a un contacte a la Seu Olímpica de Granollers, van aconseguir els apunts del curs de voluntaris dels Jocs Olímpics de Barcelona-92. Ells mateixos van impartir el curs de voluntaris als interns del centre. En acabar el curs i veient la bona acollida que havia tingut, van decidir organitzar uns Jocs Olímpics a la presó.

​

Per portar-ho a terme, no van comptar amb cap ajuda econòmica per part del centre. Aleshores, van començar a moure fils per obtenir material i fer possible l’esdeveniment. Gràcies a l’empresa Sers, el proveïdor de Quatre Camins, Isostar i Coca-Cola van poder regalar copes i samarretes per obsequiar els interns. Posteriorment, “vam començar a moure el centre, vam organitzar un concurs de dibuix per escollir la mascota de les Olimpíades i va sortir guanyadora La Rati”, explica en Josep Anton Ferrer, tècnic d’activitat física. Els monitors artístics del centre van dissenyar i pintar uns anagrames esportius a l’interior del pavelló i, finalment, es va començar a dissenyar l’estructura de la competició, que portaria com a nom Mini Olimpíades 92 del CP Quatre Camins.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

L’esdeveniment va començar el 14 de juny de 1992, va tenir una durada de quinze dies i van arribar a participar-hi fins a 400 interns. La Cèlia Àvila, educadora i encarregada de l’activitat esportiva al CP Quatre Camins en aquella època, explica com va viure aquells moments: “Nosaltres ens vam quedar molt sorpresos; vam aconseguir que tota l’emoció del que s’estava vivint a Barcelona gràcies als Jocs Olímpics entrés a la presó i paralitzés el centre durant quinze dies. Els interns no anaven ni a treballar, només participaven en les activitats esportives.” Els esports protagonistes van ser l’atletisme, el futbol, l’handbol, el voleibol i el bàsquet, entre altres. “Aquests Jocs Olímpics van tenir una gran repercussió dins de la presó i també fora. Hi van assistir diferents mitjans de comunicació, i també van venir a la inauguració equips federats de l’exterior. Va ser tot un èxit”, esmenta en Josep Anton. Ell, juntament amb la Cèlia, havien posat la primera pedra d’un camí olímpic que duraria molts anys.

​

La globalització de la competició

​

Després de veure la repercussió d’aquests Jocs Olímpics a Quatre Camins, la Direcció General de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia va proposar organitzar olimpíades penitenciàries cada quatre anys. “La Direcció General va proposar que cada centre participés en els Jocs i organitzés conjuntament amb les altres presons l’estructura de la competició, i la idea va agradar molt”, explica la Cèlia. Aquest cop, a l’esdeveniment hi participarien totes les presons de la província de Barcelona: les presons de dones, d’homes i de joves, Brians 1 i Quatre Camins. La competició es va estructurar per subseus, cada centre organitzaria dos esports i els interns havien de recórrer tots els centres durant el període olímpic.

​

El 30 de maig de 1996, es va fer realitat i van néixer els I Jocs Olímpics Penitenciaris. Aquest cop, la seu encarregada per fer la inauguració va ser Brians 1. Gràcies a les sortides programades, interns d’altres centres podien assistir a les respectives inauguracions. Aquest acte va donar peu a cinc edicions més fins ara i va marcar un punt d’inflexió en el significat de l’esport a les presons catalanes. A partir d’aquell moment, l’activitat esportiva va agafar un caire de rehabilitació i de reinserció per ajudar l’intern a portar una vida més estructurada, dins i  fora de la presó.