Entrevista

​

El fundador i president d’Espartans Catalunya, una associació que es dedica a fer entrenaments a diferents centres penitenciaris, explica com va néixer el projecte i quin és l’objectiu d’aquesta iniciativa

18/04/2021

 

Quina és la seva relació amb el món del rugbi? 

La meva afició pel rugbi neix gràcies al meu pare. Quan jo era petit ell jugava al primer equip de Rosario, i quan vaig tenir l'edat permesa, els meus pares em van apuntar a rugbi. Com a professional, vaig estar jugant fins als trenta anys a la primera divisió argentina. Per tant, vaig tenir l'oportunitat de viatjar per moltes ciutats. Fins i tot vam arribar a fer una gira per vuit països d'Europa.

Quan em vaig retirar com a jugador de rugbi, vaig començar com a entrenador. Vaig estar entrenant equips de l'Argentina fins que em va contractar el Rugbi Club Sitges per ser l'entrenador del primer equip i vaig venir a viure a Catalunya. Més tard vaig entrenar la selecció catalana sub-16 i també he treballat formant entrenadors. Posteriorment, vaig escriure uns manuals sobre el rugbi a 7, una variant olímpica del rugbi que es juga amb menys jugadors i amb menys espai.

 

Com es crea Espartans Catalunya?

La Fundación Espartanos és un projecte que busca la inclusió social i la disminució de la taxa de reincidència delictiva a través del rugbi. Va néixer a l’Argentina fa uns dotze anys a través d'un advocat criminalista que volia ajudar els presos d'alguna manera. Quan va proposar la idea de portar el rugbi a les presons, el personal encarregat de l'àmbit penitenciari el va tractar de boig, al·legant que era un esport massa violent. Finalment, van optar per donar-li una oportunitat i va acabar sent tot un èxit. Actualment a l’Argentina hi ha 3.500 interns que pertanyen a aquest moviment, i molts dels espartanos ja estan treballant en empreses col·laboradores amb aquest projecte. Al territori argentí ha baixat l'índex de reincidència fins a un 65%.

Partint d'aquesta base, fa cosa de dos anys i mig decideixo crear Espartans Catalunya per poder traslladar aquest projecte al sistema penitenciari català.

​

Quin és l'objectiu d'Espartans?

Espartans Catalunya busca poder generar oportunitats a través del rugbi i ajudar en la preparació de l'intern per a la vida en llibertat. La finalitat de l’associació consta de tres pilars. El primer és la part esportiva, els valors que t'aporta un esport com el rugbi, el sentiment de saber que formes part d'un equip, que has de mostrar un compromís i un respecte pels seus membres. El segon pilar és la part de formació: per poder formar part d'Espartans, has de formar-te, has de buscar eines que t'ajudin a poder accedir a una vida més estructurada un cop surtis de la presó. L'últim pilar seria el de la reinserció: si la persona compleix tots els passos que ha de seguir, li adjudiquen un tutor que l'ajudarà a l'hora de buscar feina i de poder refer la seva vida.

Què significa per als interns poder practicar rugbi amb vosaltres a la presó?
El rugbi és una forma de vida. Es tracta d'un esport que es pot practicar independentment de la condició física. Pots jugar si ets alt, si ets baix, si ets prim, si tens bastant pes. Després el teu físic marcarà la teva demarcació dins el camp. Això fa que qualsevol persona pugui practicar rugbi, i dins la presó és una eina per socialitzar-se i per adquirir valors com el respecte i la disciplina. Els interns necessiten tenir una activitat durant el dia en què els tractin d'igual a igual i puguin evadir-se de la rutina de l'internament.

​

L'any passat vau entrar amb els jugadors del Gòtics Rugby Club a jugar un partit al Centre Penitenciari de Joves contra els interns que setmanalment practicaven rugbi amb vostè. Com recorda aquella experiència?
Aquella experiència va ser molt enriquidora. Els jugadors estaven molt nerviosos perquè va venir TV3, diversos diaris esportius i els diferents càrrecs de l'àmbit penitenciari. Hi havia molta gent. Per als jugadors del Gòtics va ser una experiència molt diferent. Mai havien entrat en una presó, i passar per les diferents portes amb les respectives mesures de seguretat va ser una vivència molt nova. Esportivament parlant, va ser un partit d'exhibició molt maco i amb cap incident. Els interns van aprendre molt, i fins i tot els jugadors del Gòtics els van regalar equipament esportiu.

​

En acabar el partit, vam fer un acte que en el rugbi es coneix com el tercer temps. Es tracta de quedar-se una estona després del partit interactuant amb els rivals mentre es fa un pica-pica amb unes begudes. Posteriorment, havíem de disputar un partit amb la selecció catalana femenina de rugbi, però de cop va arribar la pandèmia i es va parar tot.

Actualment seguiu fent els entrenaments setmanals als centres penitenciaris Mas d'Enrich i Joves?

Ara mateix a Tarragona no estem anant a entrenar perquè amb la pandèmia la direcció del centre ha preferit que de moment no hi anem, i a Joves seguim anant un cop per setmana com sempre. El problema de Joves és que és difícil agafar un grup homogeni, ja que molts d'ells hi són de passada, ja sigui per fi de condemna o per trasllat a altres centres d'adults.

​

Quin és el futur més pròxim d'Espartans Catalunya?

Ara mateix, amb la COVID-19, és difícil de dir. En el moment que es puguin barrejar els mòduls, farem un esdeveniment amb tot el centre perquè la gent s'animi un altre cop i pugui gaudir d'un esport tan meravellós com el rugbi.